Ramon Casas (1866-1932)
1889 -1890
Oli sobre tela
L’escena representa un interior de gran sobrietat trencat només pel color de les flors que decoren l’altar. La protagonista és una dona vestida de negre absolut, seguint el costum de guardar el dol com es mantenia en entorns rurals. La modernitat de Casas rau en la composició: dividida per dos espais verticals mitjançant una porta, situa la figura de la dona asseguda dins un triangle. Aquest retrat, juntament amb “La tarda de pluja” del costat, és una de les obres resultants del viatge “Por Cataluña (desde mi carro)”, que relataren Casas i Rusiñol, amb il·lustracions del primer i escrits del segon.
Ramon Casas és, juntament amb Rusiñol, el nom més representatiu de l’art català de finals del XIX i principis del XX. Ambdós membres destacats d’aquella bohèmia daurada finisecular. En les seves estades a París s’introduí en els cercles artístics marcats pel naixement de l’impressionisme. Va conrear amb el mateix èxit el paisatge i el retrat i va destacar en el món del cartellisme.
