Isidre Nonell i Monturiol (1872−1911)
Natura morta de l’arengada
1910. Oli sobre tela
Llegat 1956. BMVB-1620

Aquestes dues natures mortes de Nonell pertanyen a la darrera etapa de l’artista, en la qual abandona els retrats i les escenes amb figures i s’endinsa en aquest gènere. Els seus bodegons, de gran austeritat i senzillesa compositiva, destaquen per la riquesa cromàtica, treballada amb una pinzellada nerviosa, curta i pastosa.

Nonell va ser un dels artistes més carismàtics de la segona generació de modernistes, conegut internacionalment per la seva influència sobre un jove Pablo Picasso. Un dels temes principals de la seva obra van ser els retrats de gitanes i les escenes amb personatges desafavorits i marginats, amb els quals va promoure la modernització de l’art català de tombant de segle. S’endinsà en temàtiques fora de la norma no sempre ben acceptades per la crítica i el mercat de l’art. No va ser fins poc abans de la seva mort prematura que li va arribar el reconeixement públic.