1300-1521 d.C.
Cultura mexica
Granit esculpit i cisellat
Aquesta escultura antropomorfa, en posició sedent i amb les mans a sobre dels genolls, representa a Ehécatl-Quetzalcóatl, déu del vent de la cultura mexica, considerada una de les principals divinitats del panteó mesoamericà. En la seva faceta de déu del vent apareix amb la màscara bucal d’ànec a la zona inferior del rostre.
La cultura mexica es va desenvolupar durant el Postclàssic mesoamericà (900-1521 d.C.) al centre de Mèxic, on varen fundar la ciutat de Tenochtitlan que, en poc temps, es convertí en la capital del gran imperi asteca. Dins del panteó mesoamericà, Ehécatl figura com a protagonista als mites de creació. Era una divinitat que tenia la força suficient per bufar, a través de la seva màscara, i atorgar moviment al Sol i, tot seguit, a la Lluna. Aquest déu del vent va establir la successió del dia i de la nit, és a dir, va posar ordre al cosmos.
