L’any 1956 es començà a gestar la creació d’un Museu d’Art Contemporani a Barcelona que havia de donar cabuda a l’obra de tota una sèrie d’artistes emergents que anaven guanyant prestigi, sovint més a l’estranger que al mateix país.

Amb les figures d’Alexandre Cirici Pellicer i Cesáreo Rodríguez-Aguilera al capdavant, entre d’altres, es va elaborar una llista dels artistes d’avantguarda que es consideraven imprescindibles i se’ls va demanar obra. Aquests respongueren a la crida regalant-la directament o cedint-la en concepte de dipòsit. Hi participaren autors catalans com Guinovart, Tharrats, Ràfols Casamada, Cuixart, Hernández Pijuan o Argimon; espanyols com Saura, Canogar o Zabaleta; i alguns estrangers que aleshores es trobaven a Barcelona, com Bechtold, Tábara o Werba.

El projecte es féu efectiu sota el nom “Museo de Arte Contemporáneo S.A.”, i des de l’any 1960 al 1963 Barcelona tingué el seu propi Museu d’Art Contemporani, ubicat a la cúpula del Coliseum a la Gran Via de les Corts Catalanes (actual cinema Coliseum). S’hi desenvoluparen, a més, diferents activitats paral·leles, on destacaren especialment les exposicions temporals, amb diferents artistes internacionals de renom i amb dones pintores i escultures com a protagonistes.

Diferents motius econòmics i polítics van provocar la fi del projecte l’any 1963. Els promotors de l’aventura, resistint-se a defallir, van tenir emmagatzemades moltes de les obres durant anys esperant de trobar-hi una nova sortida. El Patronat de la Biblioteca Museu Balaguer s’oferí a acollir-les al castell de la Geltrú, fins que van arribar al mateix museu, on es troben exposades avui en dia.