Les grans obres d'art de la col·lecció de la Biblioteca Museu surten al carrer
"Art al carrer" és una activitat emmarcada en el programa del Bicentenari del naixement de Víctor Balaguer (1824-2024) que treu als carrers i places de Vilanova i la Geltrú algunes de les peces més destacades de la col·lecció balagueriana. Us convidem a passejar per la ciutat i descobrir-les totes!
Tarda de pluja (Santiago Rusiñol, 1889)
Rusiñol va ser un dels creadors més fructífers i polifacètics del modernisme català: pintor, dibuixant, escriptor, col·leccionista, periodista i dramaturg. Aquesta pintura és fruit del cèlebre viatge en carro per Catalunya iniciat el 1889 per Rusiñol i Ramon Casas, i recollit en cròniques a La Vanguardia de l’època. L’escena ens mostra el porxo d’un mas català des d’on una jove contempla el paisatge plujós, on la boira i el gris de l’atmosfera atorguen a la seva protagonista una sensació de tristor que transmet sensació de melangia i solitud.
Bust de nena (Joan Brull, c.1900)
Brull és un dels artistes principals de la pintura simbolista catalana. La seva obra s’identifica sobretot pels retrats i escenes costumistes, així com per les escenes de figures femenines ideals en atmosferes de misteri i nostàlgica, quasi màgiques, que li va valdre el sobrenom de “pintor de fades”. Dins del gènere del retrat va conrear especialment temes infantils. N’és un exemple aquesta jove somrient, vestida de blau i amb una delicada cinta rosa al cabell, que crida l’atenció pel roig intens de la flor vermella que duu al pit.
Montmartre (Ramon Casas, 1890)
Casas és un dels noms fonamentals del modernisme català, on va destacar en la pintura, el dibuix i el cartellisme. L’hivern de 1890-1891 anà a París amb Santiago Rusiñol i es van instal·lar a la part alta del barri parisenc de Montmartre, bressol de l’art modern. Aquesta vista de Montmartre és una de les obres resultants d’aquell viatge. En primer terme s’aprecia el carrusel del barri i al fons, entre la boira grisa, el Moulin de la Galette, l’antic molí de vent reconvertit en una de les sales de ball més famoses del París de finals del XIX.
Figura femenina (Paulina Quinquer) (Sebastià Junyent, c.1900)
Sebastià Junyent, representant de la primera generació de pintors modernistes, va conrear diferents arts: pintura, il·lustració, disseny de mobiliari... En el món pictòric va destacar en la pintura de gènere i en el paisatge, oscil·lant entre el realisme i el simbolisme. Va ser amic i protector d’un jove Pablo Ruiz Picasso a París, amb qui va compartir inquietuds artístiques que han quedat paleses en les obres de tots dos. Aquest retrat de la col·lecció balagueriana representa, en opinió de Teresa-M., a Paulina Quinquer, esposa del pintor. Abillada amb un barret vistós i un abric elegant, els ulls de la retratada cerquen a l'espectador amb una mirada molt directa.
Retrat d'un boter de la Barceloneta (Dionís Baixeras, 1890)
Aquest quadre és un magnífic exemple de les habituals escenes de mariners i pescadors de Baixeras, de gran popularitat entre col·leccionistes del seu temps. És el retrat d’un vell llop de mar fumant amb pipa, amb l’escenari del port al fons. L’enaltiment dels valors tradicionals com el treball, la humilitat o la proximitat amb la natura, era molt propi dels membres del Cercle Artístic de Sant Lluc, del qual Baixeras va ser-ne un dels fundadors. Un moviment artístic, d’inspiració catòlica, que sorgí com a resposta al modernisme, acusat de frivolitat per part de sectors més conservadors.
Jerezano (César Álvarez Dumont, c.1880)
Aquesta obra d’Àlvarez Dumont és una mostra de la producció de l’artista de temes costumistes del sud d’Espanya i el nord d’Àfrica. Álvarez Dumont va ser director de les escoles de belles arts de Sevilla, Cadis i Màlaga, i va comptar amb diferents reconeixements en exposicions nacionals i internacionals. L’any 1894 va conèixer a Víctor Balaguer, tal com recull la inscripció que acompanya la pintura. Aquest “Jerezano” és un exemple del tipus de pintura anecdòtica que havia fet fortuna amb Fortuny gràcies al caràcter exòtic i pintoresc dels seus personatges i paisatges.
Figura femenina (Juan Luna, 1898)
Luna és un dels autors internacional amb major presència a la col·lecció fundacional. Filipí d’origen, resident a París i a Roma, havia conegut personalment a Balaguer. En agraïment a la donació d’obres al museu, el seu nom va ser inscrit a la làpida honorífica de l’edifici. Aquesta composició de caràcter al·legòric o mitològic mostra una noia asseguda i en actitud pensativa. Destaca la seva indumentària, d’inspiració clàssica i amb colors vibrants, així com el pentinat en forma de dos petits monyos decorat amb branques. L’àmfora que hi ha al costat reforça aquesta connotació al·legòrica.
Retrat de dona (Joaquim Espalter, 1856)
Espalter va ser un dels principals representants de la pintura romàntica a Espanya, acadèmic de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando i pintor de Cambra de la reina Isabel II. Aquest retrat, que mostra la seva destresa en el gènere, representa una dona idealitzada asseguda en un interior luxós. Detalls com el vestit de vellut vermellós, el penjoll del coll, el mocador de puntes o la tauleta amb un àlbum de fotografies ens parlen de la seva condició social privilegiada. El quadre té la seva parella en el “Retrat d'home”, habitualment exposat al seu costat.
La mestissa (Juan Luna, 1887)
Luna, d’origen filipí, va viure entre Roma i París –on va pintar aquesta tela. L’obra mostra una noia asseguda, en actitud de pentinar-se la seva llarga cabellera i amb la mirada dirigida a un element fora de camp –un mirall o un tocador. S’emmarca en la tradició artística de l'exotisme, que a finals del segle XIX va causar furor en l’art occidental per la passió despertada per tot allò fora dels cànons de la tradició europea. La col·lecció balagueriana compta amb diferents peces donades pel mateix pintor, atès que Balaguer, com a Ministre d’Ultramar, va tenir relació personal amb l’artista.
Aquelarre (Nadia Werba, 1960)
L’any 1960 es va inaugurar a Barcelona un Museu d’Art Contemporani que tindria una curta però intensa trajectòria de tres anys. Werba va ser unes de les dones presents en aquella aventura artística. En aquesta tela treballa una peça abstracta on es defineix lleugerament tres figures fosques amb traços bàsics que omplen gairebé tot l’espai. Hi destaca la pinzellada gruixuda, d’un informalisme gestual i esquemàtic. Pintora i cineasta, la seva trajectòria ha estat recentment recuperada gràcies a la restauració d’alguns dels curtmetratges documentals que va filmar als anys 60. La col·lecció del Museu Balaguer compta amb tres obres de l’artista.
El Drac de Vilanova (Enric-Cristòfol Ricart, 1925-1926)
El Drac de Vilanova i la Geltrú té antecedents històrics des del segle XVIII i ha tingut, com a mínim, cinc figures diferents. La que mostra aquesta pintura és la que hi havia l’any 1925, moment en què Ricart, juntament amb Martí Torrents, Joaquim Mir i Alexandre de Cabanyes es van unir per realitzar els plafons que decorarien el cafè del Foment Vilanoví. Anys més tard, el 1948, seria també Ricart qui dissenyaria la nova imatge del Drac, així com els vestits dels diables que l’acompanyen.
Porxo (Enric-Cristòfol Ricart, 1918)
El vilanoví Enric Cristòfol Ricart és un dels noms destacats del Noucentisme, tant en pintura com en gravat. Aquest “Porxo” és una mostra de l’estilització del món rural català influït pel fauvisme i el cubisme. Representa, amb acusada perspectiva lineal, el porxo de la Masia d’en Cabanyes, amb roba estesa i el paisatge que l’envolta amb terres de conreu i muntanyes al fons. A l'angle superior dret del quadre hi ha un globus aerostàtic de paper amb els colors de la bandera francesa, en homenatge al final de la primera guerra mundial i en record del país vencedor.
Rams de flors en un gerro (Visitació Ubach, s/d)
Formada en el taller de Francesc Miralles, Visitació Ubach és considerada una de les millors pintores de flors de l’art català. I tot i que es va especialitzar en aquest gènere, també va tractar figures femenines i escenes de vida burgesa, fixant la mirada en les dones de la seva classe social. Va exposar diverses vegades a la Sala Parés, a les exposicions de Belles Arts de Barcelona i en algunes exposicions oficials de Madrid. Juntament amb Antònia Ferreras, són les dues úniques dues dones artistes que donaren obra a Víctor Balaguer.
Una calle en el Cairo, Gravat del llibre "A través del Egipto" (1889)
La presència d’Egipte a les col·leccions de la Biblioteca Museu s’explica a través de la figura d’Eduard Toda (1855-1941), que entre els anys 1884 i 1886 va residir a Egipte, ocupant un alt càrrec del consolat espanyol. El seu episodi més conegut va ser la descoberta, el febrer de 1886, de la tomba de Sennedjem, a la necròpoli de Deir-el-Medina. Fruit del seu interès per les arts, de retorn a Catalunya va dur amb ell una col·lecció que va donar a Balaguer. A “A través del Egipto”, publicat el 1889, s’hi relaten i mostren imatges d’aquell Egipte de finals del XIX, com carrer cèntric del Caire.
Les Comparses de Vilanova (Joaquim Mir, 1925-1926)
Mir, un dels noms principals de la història de l’art català de la primera meitat del segle XX, es va instal·lar l’any 1921 a Vilanova i la Geltrú, després de contraure matrimoni amb Maria Estalella, i aquí residí fins al final de la seva vida. Aquesta pintura forma part del conjunt dels setze quadres que decoraven el cafè del Foment Vilanoví. Pintada probablement des d’un balcó, ofereix un punt de vista panoràmic de la plaça de les Cols, on, a inicis del segle XX, tenia lloc la guerra de les Comparses, moment culminant de la celebració principal del Carnaval de Vilanova. L’obra correspon a l’etapa de maduresa de Mir, caracteritzada per una pinzellada àgil de colors vius i vibrants.
Carrer de la platja de Vilanova (J. Francesc Ricart, c.1884)
Aquesta obra, pertanyent a la col·lecció fundacional de la Biblioteca Museu, estava, segons la documentació, exposada a la casa de Santa Teresa. La pintura mostra la vista d'un carrer que fa pujada al barri de mar de Vilanova, on veiem cases de parets blanquinoses. En primer terme s’hi aprecia una dona asseguda al costat de dos cabassos de fruita i, davant seu, un home dret. Al fons es veuen alguns tendals i, en darrer terme, el blau intens del mar.
Carreró de Rouen (Santiago Rusiñol, 1891)
Considerat un dels creadors més complets del Modernisme –era pintor, escriptor, promotor i col·leccionista– Rusiñol és el paradigma del fill de la burgesia catalana que es desentén del negoci familiar per a dedicar-se a l’art. L’any 1890 va compartir estada a París amb Ramon Casas, on van pintar molts carrers del barri de Montmartre amb un impressionisme inspirat en Degas i Whistler. En aquest quadre, però, la imatge es correspon a la ciutat normanda de Rouen, on s’havia desplaçat Rusiñol l’any 1891 atret pel seu caràcter gòtic. Amb una paleta cromàtica de tons molt grisos, representa un carreró interior d’una ciutat que conservava els trets medievals que tant l’atreien.
Vent (Ricard Urgell, 1911)
Fill i deixeble del pintor Modest Urgell -també present a la col·lecció del Museu Balaguer-, l’obra de Ricard Urgell s’ha vist sempre eclipsada pel nom del seu pare. La seva mare, Elionor Carreras, va ser també una pintora molt activa en el seu temps, malgrat que no es coneix cap obra signada. Ricard Urgell va participar en diferents exposicions nacionals i internacionals, destacant per la seva tècnica postimpressionista. En aquesta obra de la col·lecció s’hi mostra una dona d'esquena a qui una ventada aixeca les faldilles. El conjunt de l’escena, de tonalitats grisoses, juga amb la indefinició de les línies.
Aquests són els espais de la ciutat on trobareu les obres del projecte: la Casa Marqués de Castrofuerte; l'aparcament de la plaça Charlie Rivel; el Mercat del Centre; la Biblioteca Joan Oliva; l'aparcament de la plaça de les Casernes; l'Auditori; la Ronda Ibèrica; la Biblioteca Armand Cardona Torrandell; el Mercat de Mar; l'oficina de turisme de Ribes Roges; el passeig Marítim; la Ronda Europa; i l'avinguda Eduard Toldrà.
