Josep Maria Tamburini es formà a l’Escola de Llotja de Barcelona, amb estades també a París i Roma. Va alternar la seva faceta com a pintor amb la de crític d’art en publicacions com La Vanguardia o L’Avenç. Com a pintor, va ser premiat i reconegut en nombroses ocasions, com per exemple amb la medalla de plata a l’Exposició Universal de Barcelona o en les exposicions nacionals que se celebraven a Madrid.

Tot i començar la seva trajectòria amb pintura de temes històrics i escenes anecdòtiques del gust del col·leccionisme burgès, la seva obra de maduresa s’orientà vers el simbolisme, aproximant-se a l’obra dels prerafaelites anglesos. És el cas de la pintura Hivern, on Tamburini realitza un paral·lelisme entre les diverses estacions de l’any i les etapes de la vida.

L’autor simbolitza l’hivern a través del retrat d’una àvia asseguda amb un mocador al cap i un paraigua al braç, que s’escalfa les mans en un petit braser que aguanta amb els genolls. El tractament de les arrugues, de les faccions i de les mans mostren un gran realisme de la figura, amb la qual Tamburini transmet la idea de la vellesa, el pas del temps, la memòria i l’esgotament propis de l’edat a través de la mirada i l’expressió del rostre de la dona. El negre del seu vestit contrasta amb el fons, una paret llisa i de color clar, que transporta a l’espectador a una realitat rural plena d’austeritat, pròpia de la pintura naturalista del segle XIX.