Nuvolada_Martí Torrents
La Pinacoteca
La Sagrada Família_ El Greco
Montmartre_ Ramon Casas
Tòrtola_ Rafael Sala
Nocturno de les gatos_ Rafael Zabaleta
Univers Concentracionari_Armand Cardona
 

Pintura

Pinacoteca

La Sala Pinacoteca allotja el gruix de la col·lecció fundacional de pintura. L’espai recrea l’ambient original dels salons de Belles Arts de l’època amb sostres alts, parets de color vellutat i abundància de quadres a les parets.

Es mostren obres de la col·lecció formada en vida pel fundador del Museu, Don Víctor Balaguer i també per les múltiples donacions que rebé d’artistes contemporanis.

Entre els pintors destaquen Marià Fortuny, Ramon Martí Alsina, Joaquim Vayreda, Joaquin Sorolla, Modest Urgell, Ramon Casas o Santiago Rusiñol.

Es representen també els estils artístics més significatius del moment:  Romanticisme, Realisme i Simbolisme.

Els grans gèneres tractats són el paisatgisme, els retrats i la pintura anecdòtica, els quals es corresponen als gustos burgesos del moment.

El dipòsit del Prado

La Biblioteca Museu Balaguer es va inaugurar el 1884 exhibint no només la col·lecció propietat del fundador sinó també un significatiu conjunt de pintura barroca cedida en dipòsit pel Museo del Prado, amb quadres de El Greco, Ribera o Rubens. Balaguer dotava el seu particular projecte cultural del més alt nivell que llavors podia tenir. És un dels dipòsits històrics del Prado, dels més antics que es coneixen. 

En el conjunt barroc que s’exhibeix hi són representades l’escola castellana i andalusa, i en menor mesura flamenca i italiana. S’han distribuït en quatre grans àmbits temàtics: la pintura religiosa, el retrat noble, mites i al·legories, i natura, que també inclou natura morta. Ens ofereixen una mirada força complerta a l’art dels segles XVII i XVIII, un art, com veureu, dinàmic, expressiu, grandiloqüent i complex, amb jocs de llums, clarobscurs, tenebrismes, composicions sofisticades i matisos molt rics. 

Art Modern

En les sales del pis superior es troben representats els principals moviments artístics que tingueren lloc entre finals del segle XIX i la primera meitat del segle XX: Modernisme, Postmodernisme i Noucentisme. Són obres de petit format dels principals artistes del moment com Santiago Rusiñol, Ramon Casas, Anglada Camarasa, Joaquim Mir, Isidre Nonell,  Francesc Domingo, o Xavier Nogués, entre d’altres. Els artistes catalans van a París, ciutat cosmopolita bressol de la modernitat, i tornen amb nous horitzons artístics. La llum, l’atmosfera, el volum, la fugacitat de l’instant, la vibració del color. El Noucentisme, en canvi, retornarà a uns cànons més clàssics amb un mediterranisme plàcid de tons suaus. En total unes 150 pintures i gravats, que foren llegats a la Institució l’any 1956, any que dóna nom a la col·lecció.

Relacionat amb l’història local hi ha una sala amb les pintures de l’antic Cafè Foment i un breu apartat amb obres de l’Escola de Vilanova

Art contemporani

De les obres mostrades en aquest àmbit destaquen les pertanyents al moviment informalista, en les que es mostren les diferents tendències d’aquest estil a través dels seus artistes representatius. Hi ha obres de Joan Josep Tharrats, Josep Guinovart, Joan Hernàndez Pijoan, Albert Ràfols Casamada, Antonio Saura… i escultures d'Àngel Ferrant, Andreu Alfaro…

La major part de les obres de la col·lecció contemporània provenen del fons del primer Museu d’Art Contemporani de Barcelona,  fundat l’any 1959, el qual fou cedit a la Biblioteca Museu quatre anys després del seu tancament en 1963. S’impedia així la dispersió d’aquest important conjunt, considerat com la col·lecció d’art informalista més complerta de Catalunya