Victor Balaguer
Víctor Balaguer
 

Fundador

Víctor Balaguer i Cirera (Barcelona 1824 - Madrid 1901) és considerat un dels polítics i escriptors catalans més importants del segle XIX. Des de ben jove va escriure entorn les figures i llocs emblemàtics de la cultura catalana. Entenia que la construcció d’un país s’havia de fer simultàniament des de tots els terrenys. És per això que les seves idees es troben incorporades en poesia, teatre, prosa, premsa i, per suposat, en discursos i altres textos polítics. Durant els primers anys (aproximadament fins el 1868) en els seus escrits va anar introduint conceptes que ajudaven a crear una consciència col·lectiva catalana i, des d’aquesta perspectiva, se l’ha considerat un creador de mentalitat. Molts dels símbols catalans tradicionals (Montserrat, Ripoll, Serrallonga, Poblet...) van ser revaloritzats en els textos de joventut i maduresa. Ell mateix es feia dir Lo Trovador de Montserrat. En la vessant literària cal destacar, a banda de les seves poesies i llegendes, la seva aportació a la renovació teatral amb les Tragèdies (1876) i ja als anys noranta la trilogia Los Pirineus (1892) òpera que musicà Felip Pedrell.

És un dels principals impulsors de la Renaixença especialment en la recuperació dels Jocs Florals dins els quals va liderar el corrent més liberal i transformador. Fou el primer mestre en Gai Saber. Cronista de la ciutat de Barcelona va posar nom als carrers de l’Eixample que corresponen als noms dels territoris, institucions i personalitats de la Corona d’Aragó que sempre va reivindicar com a paradigma d’organització política liberal i democràtica; el llibre on els explica és Las Calles de Barcelona (1865). És l’autor, també, de l'Historia de Cataluña y de la Corona de Aragón (1860-63) que va tenir un notable èxit i incidència entre els seus lectors.

A partir de mig segle XIX va incorporar-se progressivament en política i va destacar com a dirigent del Partit Progressista. Va participar en la conspiració per enderrocar els Borbons per la qual cosa va haver d’exiliar-se. Després de la revolució es dedicà intensament a la política i va influir en benefici dels interessos polítics i econòmics de Catalunya. Víctor Balaguer va ser un membre molt destacat de la maçoneria i, va format part, en quatre ocasions (1871, 1872, 1874, 1886-88), dels governs de Madrid, on va ocupar els ministeris de Foment i d'Ultramar.