Construccio Edifici
Biblioteca Museu Victor Balaguer
La biblioteca antiga
La pinacoteca antiga
Salo Maria aany 1892
Salo Isabel any 1898
Samurais
 

L'EDIFICI

L’edifici de la Biblioteca Museu va ésser dissenyat entre els anys 1882 - 1884 pel mestre d’obres Jeroni Granell que el va concebre com un temple clàssic, coronat per una cúpula central i amb dues ales simètriques destinades respectivament a Biblioteca i a Museu. Va ésser dels primers edificis públics construïts a Catalunya amb finalitats museístiques. L’estil decoratiu correspon a un període de recerca historicista propi de l’arquitectura europea de finals del XIX, amb repertoris ornamentals neoegipcis i neogrecs i amb un resultat estètic eclèctic i impactant, característic de l’arquitectura pública catalana de finals de segle, just abans de l’auge del modernisme.

La façana està presidida per quatre columnes i un timpà semicircular. Al fris del nàrtex hi ha gravada la inscripció en llatí del lema Surge et Ambula - Aixeca’t i camina. Flanquejant l’entrada hi ha les escultures monumentals de dos vilanovins il·lustres: el poeta romàntic Manuel de Cabanyes (de l’escultor Josep Campeny) i el bisbe Francesc Armanyà (de Manel Fuxà). Els esgrafiats que ornamenten les parets de les façanes frontals i laterals són obra de l’artista sitgetà Josep Mirabent i Gatell. En ells es poden veure diferents escenes al·legòriques sobre art, literatura i ciències, amb alguns detalls de clara simbologia maçona.

L’edifici es situa enmig d’un espaiós jardí vuitcentista creat per Josep Piera i queda encerclat per un perímetre de ferro forjat que reprodueix esquemàticament la forma del papir, continuant amb les reminiscències egípcies.

HISTÒRIA

La Biblioteca Museu Víctor Balaguer va néixer a finals del segle XIX amb la voluntat d’oferir al públic l’oportunitat de veure reunides múltiples col·leccions d’art, llibres i etnografia que Víctor Balaguer havia atresorat al llarg de la seva vida. El fons estava format per objectes procedents tant de Catalunya com d’altres cultures d’arreu del món, algunes molt llunyanes,  fet que convertia part de les sales en mostres de curiositats exòtiques als ulls de la gent d’aquells moments.

Balaguer feu construir un edifici de nova planta expressament per a fer de Museu i Biblioteca públics. Amb aquesta magna obra es disposava a contribuir en l’avenç del País, ja que estava convençut de que la cultura constituïa la base per al progrés d’un poble.

La seva fundació l’any 1884 va coincidir amb la dècada de l’anomenada Febre d'Or, que en el camp de les arts i la museologia correspon al període de la recerca i la revaloració de les arts industrials i el disseny i que possibilitarà el naixement immediat de l’art modernista català.

D’aquí que les col·leccions que Balaguer anà atresorant en vida no es cenyiren a l’acumulació d’art i literatura si no que aglutinà un important fons d’arqueologia, d’etnologia, etnografia, artesania, arts decoratives i industrials... que confereixen una miscel·lània valuosa, diversa, dispersa i extraordinàriament interessant. Amb aquest petit cosmos d’objectes volia immergir als seus conciutadans en la universalitat del saber.